Les llàgrimes brollen dels meus ulls i comencen a relliscar per la meva cara, els ulls se’m inflen de tant de plorar. Haig de fer el cor fort, però acabo de veure com t’estàs anant, el teu cos groc i pàl·lid, els teus braços plens d’aquelles taques liles com crostes, el teu cabell suat. Sé que no estàs inconscient del tot, diuen els metges que estàs dormin perquè ja no et queden ànims per mantenir-te despert i que el son profund t’ha embolcallat.
Espero que no estiguis patint, però la teva cara no em deia el mateix, la teva respiració accelerada semblava que ho estiguessis passant malament.
M’estic enfonsant, fins ara he estat freda, era conscient que la cosa aniria a pitjor i ara m’està costant molt mantenir la calma. Tinc encara tantes coses per dir-te, per què m’ha les he hagut de callar??. Tants moments que he tingut i ara veig que vaig ser burra callant-me-les... Des d’aquí, t’envio totes les forces del món perquè lluitis fins l’últim moment.
Des d'aquí, i pel que pugui servir t'envio mil kilos d'ànims i una abraçada ben forta!!
ResponEliminamolseta meva ànims saps q m tens pel q vulguis truquem si vols quedem el q vulguis i si li vols dir alguna cosa endavant encara hi ets a temps.
ResponEliminat'estimooo molt macaa
ànims i una abraçada enorma.
Gràcies a tots dos! Però ja és massa tard, va morir ahir dimecres al matí...
ResponEliminaI us agraeixo moltíssim els ànims i les abraçades que m'envieu. Moltíssimes gràcies! (no se si ho llegireu)