dijous, 26 de novembre del 2009

Sense títol



El fred es cala dins dels meus ossos, el noto com mai... enyoro l’escalfor del teu cos nu. Surto al carrer, la calitja ha embolcallat la ciutat, els núvols anuncien tempesta, el cel cada cop més fosc, s’entreveu la lluna i alguna estrella que entremig de tanta negror palpita.


Les llums de Nadal il·luminen els carrers que estan plens de gent, nens que somriuen al veure-les, s’acosten dates màgiques per ells...


Camino sense cap rumb concret, buscant qualsevol lloc on poder refugiar-me del món, per refugiar-me de tu...


Cansada decideixo entrar al nostre bar, aquell en el que per primera vegada em vas dir "t'estimo", i amb un somriure tímid et vaig respondre "jo també".


Mentres ho anava recordant, de cop i volta les nostres mirades es van creuar... quelcom dins meu em va fer bolcar... en les meves pupil·les ha quedat marcada la teva imatge...


M’acosto a tu, tremolant, tensa... i amb una veu fluixa i ronca et saludo, dos petons, les nostres pells s’han tocat i en aquell instant la teva fragància m’ha portat cap al passat, aquell passat en què només hi érem tu i jo, el passat en què ens teníem l’un a l’altre...


No sabem ben bé què dir-nos, es nota en l’ambient... mantenim la típica i tòpica conversa entre dues persones que sembla que no es coneguin, però tant tu com jo sabem que no és així, després de tot el temps junts...


Quant de temps ha passat des d’aquell dia?? Recordes totes les promeses??


M’allunyo de la teva taula, m’assec en una que es troba en un racó tranquil, en el que et puc veure de reüll... observo cada moviment, cada gest, cada paraula... estàs igual, no has canviat pas.


Quelcom provoca que m’aixequi de sobte, i em dirigeixo corrents cap a la sortida, evitant mirar-te... m’allunyo d’aquell bar, decideixo tornar a casa entre llàgrimes, entre sanglots, trista, en busca d’una abraçada de la mare, d’aquelles que quan era petita m’embolcallava i em sentia protegida entre els seus braços, entre la seva escalfor, la nena dels seus ulls... la seva nena petita, que malgrat passin els anys sempre ho serà.



dilluns, 16 de novembre del 2009

Properament...

En breu hi haurà un nou escrit en aquest blog després de tants dies... em falten hores i no tinc temps per dedicar-me a escriure coses prou decents com per penjar-les. En fiii, mentrestant us deixo amb aquesta cançó:

Sonata Arctica - Talullah (cançó molt maca, parla sobre el final d'un amor, un adeu... i està subtitulada en castellà).

Us deixo el link ---> http://www.youtube.com/watch?v=dUHiweLzTpw