dissabte, 17 d’octubre de 2009

Petita reflexió

En aquests dies m’ha n’he adonat que les coses per les quals em preocupo o que em fan donar-li masses voltes al cap, realment no tenen tanta importància com els hi donava. Hi ha altres motius més importants pels quals pensar i que potser hauria de prioritzar o hauria de prendre’ls més seriosament.


El dimecres 14 d’aquest més la vida m’ha donat realment el primer cop fort, he perdut per primera vegada a algú que m’estimo amb totes les meves forces. He vist marxar a altres persones, però la pèrdua del meu avi ha estat la més dura i la més forta per la qual he passat.


He actuat de forma que no pensava que faria. Sempre m’he mostrat una persona dura de cara a la gent, fent veure que les coses no m’afecten, posant-me una falsa màscara perquè ningú veiés com m’enfonsava. Mentre que per dins el dolor m’anava consumint.

Aquesta vegada la màscara s’ha fos amb les meves llàgrimes que no deixaven de caure per les meves galtes, no podia amagar l’angoixa que sentia.


He tingut un cúmul de sensacions, algunes d’elles estranyes, no les havia sentit mai. I espero trigar molt, molt i molt de temps a tornar-les a viure, perquè han estat bastant desagradables i un altre cop així, ara mateix, no el suportaria, necessito recuperar les forces.


I ara, continuarem caminant per aquest món, a tirar endavant i a somriure a cada petit detall i a cada record que ens queda de tu.

2 comentaris:

  1. Personalment penso que no és bo fer-se el fort i amagar les senscions i els sentiments perque provoquen un autèntic nus dintre que després costa de desfer. Penso que ara el dolor estarà allà durant un temps llarg, però cal mirar endevant amb el record dins el cor de la persona que s'ha marxat...

    Una abraçada ben forta!!

    ResponElimina
  2. Els "cops forts" que tu dius, són els que t'ajuden a aixecar-te cada vegada... sense cops forts, no valorariem res...
    I s'ha de plorar quan vols, sense por, descobrir els teus sentiments als altres i rebre suport a canvi... tot plegat és més difícil si ho passes sol, o simplement si no ho treus...
    T'animo a seguir endavant amb totes les forces del món, pel teu avi, per tu, i per tots aquells a qui estimes! ;)
    No és fàcil... però tu ho faràs molt bé! ^^

    ResponElimina