dilluns, 7 de setembre de 2009

Poema I

Aquí us deixo un poema que vaig escriure una nit calorosa i d'insomni fa aproximadament una setmana... avera què us sembla, si us transmet algo, si us agrada o no... el que volgueu!



Poema I


Sento veus dins meu

Totes diuen coses diferents

Gent que plora, que riu,

Que pateix, que crida,

Que està confosa, que busca respostes...

Què succeeix??


Són les veus del món!

4 comentaris:

  1. Jo l'hagues allargat mes, pero sta prou be :P

    ResponElimina
  2. En principi hauria de ser més llarg, però tampoc se'm acudia com seguir-lo i ho he intentat, però així també m'agrada hehehe

    ResponElimina
  3. Està xulo ;)
    Mola, primer sembla k sigui algo molt personal i després passa a ser que tan sols has parat a escoltar el món amb els seus murmuris, amb els seus contrastos, amb els seus dies i les seves nits, amb els seus clarsobscurs!!

    Et niré seguint ;)

    ResponElimina
  4. Jo estic amb en Joan! Ja ho saps!

    Sort que em vas fer cas i vas penjar aquest text com a entrada... quan me'l vas ensenyar, em sembla que vaig encertar (i em repetiré els cops que calgui xD) en dir-te que això no es podia esperar a ser compartit pels molts internautes "perduts" pel ciberespai que hi ha, buscant coses com aquesta...

    Gràcies per deixar que tothom que ho vulgui s'endinsi en el teu món i, sobretot, per compartir aquesta gran entrada! ;)

    ResponElimina