dissabte, 26 de setembre de 2009

L'últim adéu

L'escrit d'avui el vaig escriure un migdia a l'autobús tornant de Barcelona. Era un migdia que ens vam trobar en plena sortida de la ciutat una gran carabana i mentre esperàvem poder avançar vaig començar a escriure aquest text (potser necessita algun retoc o algo, però ultimament no tinc molta inspiració, així que es queda com està xD).


Tan sols busco un lloc on res em recordi a tu, on em pugui refugiar i esperar a que passi el temps.

Cada carrer, cada plaça, cada parc, cada bar... encara tenen la teva fragància, la teva olor, la teva petjada. I cada pas que faig per aquestes zones recordo cada imatge, cada instant que vam passar junts, caminant plegats agafats de la mà, amb un somriure ben gran i amb el cap ben alt mostrant que érem dos joves enamorats, feliços, despreocupats perquè no necessitàvem res al tenir-nos l’un a l’altre, perquè tots dos ens completàvem fins a ser-ne un de sol.

M’evoco de la realitat per endinsar-me dins dels meus pensaments. Encara puc notar el gust dels teus llavis, els teus cabells fins, el tacte de la teva mà acariciant-me tot el cos mentre a l’orella fluixet em deies dolces paraules d’amor.

Avui ha arribat el dia dir-nos l’últim adéu, després de tant de temps se’m fa dur acomiadar-me de tu per sempre. Per què ha hagut de venir a buscar-te tant aviat?? Teníem tantes coses per fer encara!

I he pensat bé i he pres la decisió: em deixaré consumir com l’espelma encesa que es va gastant, i així la mort també se’m endurà i em portarà amb tu.

1 comentari:

  1. Déu meu Cris!!

    És molt bo, he hagut de contenir-me les ganes de plorar i ma fet un nus a la gola i a l'estòmac... jo tinc un de semblant^^
    m'as arribat endins i això vol dir k saps escriure molt bé i fer sentir sensacions...

    Felicitats ;)

    una abraçada!!

    ResponElimina